dimecres, 10 d’octubre del 2012

23/09/2012 XV Triatló Popular de Tarragona Memorial Laia Massó i Virgili

Per fi arribava el debut en triatló, després de no poder participar en aquest ni en el de La Pineda per culpa del calendari laboral els ultims anys. Una vegada més, hi anava en un estat físic no gaire desitjable, després d'una gastroenteritis que em va tenir ingressat a l'hospital dues setmanes enrere, per tant, buit de forçes i d'entrenaments, però amb la il·lusió del debutant.

Es tractava de fer 300 m swim + 18 km btt + 4 km run.

Allí ens vam trobar amb el Fèlix que també debutava, i el màquina del Joan Mestres,  el Josep va caure a ultima hora ¿¿ per una lesió?? ¿¿ o per no poder estrenar el mono nou?? jajaja
Quasi sense temps de xerrar es  donava el tret de sortida, la meva tactica era clara, intentar no rebre massa cops al sector natació, nedant pels laterals , guardant forçes per no sortir de l'aigua massa cansat, donar-ho tot a la btt, i arrosegar-me els 4 km run.

A la línea de sortida coincidim amb el Toni Madrid, que també debuta en triatló, i ens llençem al mar juntament amb uns dos cents triatletes.



Tot i intentar anar pel lateral, vaig rebre una bona mà de cops, i la distància, no eren 300 m, van ser quasi el doble, cal dir que jo també vaig veure'm obligat a deixar anar el braç, perquè allò era la jungla, vaig sortir de l'aigua en una posició intermitja i vaig iniciar la transició a les rampes del miracle deixant-me els peus en aquell ciment punxegut, quin mal de peus!!  La transició va ser prou ràpida i vaig encarar amb BTT el Francolí amb força, vaig avançar molts triatletes en aquest tram, més de trenta segur, fins al pont del diable, a on em van fallar una mica les cames a les pujades tècniques, en que vaig perdre alguna posició. A la baixada agafo bon ritme de creuer i arribo a la transició de correr, en que he de reconèixer que em desoriento al box i passo per sota la tanca per encarar el sector de run, no hi ha ningú indicant el sentit, i em guio en el primer corredor que veig, no vaig guanyar gaire, ja que era bastant al final del box, pero uns deu segons potser sí., Amb posterioritat es senten moltes critiques en aquest aspecte, també en gent que no va arribar a la boia de la natació i gent que es va perdre al circuit BTT, ja que s'hi celebrava un altra cursa BTT que creava confusió.



Al sector Run veig davant meu al Toni Madrid, amb qui ens hem estat fent la goma al tram BTT, i fem tot el sector junts, arribant junts amb un temps de 1 h 36 min , ell el 60 i jo el 61 de un total de 196 triatletes. Les distàncies no es van correspondre amb les de la organització, es van fer quasi 600 m de natació, 22 km de btt, i no arribaven a 4 de còrrer.

Per tant molt content del debut. Cal dir que era un triatló popular, i faltaven mols dels triatletes més professionals de la província, que es trobaven fent el TRI de Calafell. La organització regular, prou bé per la gent que eren, però poca gent als box, poc senyalitzat tram BTT, moments en que es solapava el sector btt i run, i segons sembla poc control a natació.

Fèlix i jo, representants Bikers Terres de Tarragona
Gràcies Eva per el reportatge gràfic!

El track, com sempre, sense transicions:
Dades GARMIN

LINK CLASSIFICACIONS



3 comentaris:

  1. 1).... Una vegada més, hi anava en un estat físic no gaire desitjable, després d'una gastroenteritis que em va tenir ingressat a l'hospital dues setmanes enrere, per tant, buit de forçes i d'entrenaments...
    2)... tot i dormir una mitjana de 4 hores al dia, per culpa dels maleits torns...
    3)... així que, tot i una setmana estressant a tope pels preparatius de la comunio de l'Alba...
    4)...Tot i no estar en el millor moment uns quants membres dels bikers terres de Tarragona ens decidim a fer la marxa ...
    5)...però les molèsties a la zona tibial esquerra desaconsellaven participar en la mitja distància, així que em decideixo a fer-li de "pacer" a l'Elena ...
    6)...Vuit dies abans de la duatló em vaig fer un esguinç al peu dret, just el primer dia que sortia a correr despres de reposar de la periostitis, així...
    7)... En la línea habitual, sense entrenament, ara després d'una setmana amb antibiotics per una forta otitis (sí, sembla que m'hagi mirat un "tuerto"), es presentava la cursa 10k costa daurada...
    PARA CUANDO UNA CARRERA CON ESTADO FÍSICO AL 100%? Uri, el estado animico previoa una carrera es muy importante... no quiero ni pensar lo que serias capaz de hacer si dejases de quejarte tantoooooooo!!!!!!
    Un abrazo socio y a ver si nos vemos en alguna carrera para ver in situ, esos dolores..... ;)

    ResponElimina
  2. Por cierto, buena musica de blog!!!
    XX, molan eh??

    ResponElimina
  3. Salva, el dia que vaya a una carrera al 100 %, LO DEJO!!!!! ajjajaja, no te imaginas lo dificil que es progresar con dos niñas en casa y la mujer trabajando a jornada completa.. ademas de los turnos, por cierto, los dolores aun los arrastro de la san silvestre... XX a topeeeeeeeeeee, si algun dia te ves en mi situacion, te aseguro que me entenderas, saludos crack!!!!!

    ResponElimina