dijous, 6 de febrer del 2014

02/02/2014 IX Duatló cross de Vila-seca

Arribava la duatló de casa, tenia clar que hi participaria, fos coix, amb la bici de la nena petita o de qualsevol manera, perquè es la de casa i es per mi una tradició, va ser la cursa que em va enganxar a això de posar-se un dorsal, pel seu ambient familiar i la poca dificultat del circuit.




Era la meva cinquena participació consecutiva i arribava clarament pitjor que la ultima edició, si bé de córrer més o menys bé, feia quatre mesos que no tocava (literal) la bicicleta, de fet, m'havia perdut La Pica un parell de setmanes abans per tenir la bici al taller.

CASA PACO TEAM
El matí era ventós però amb sol, i dels coneguts habituals d'aquesta cita crec que només hi era jo! Destacada absència del Salva i del Blas, que eren fixes cada any.

Aquest any com a novetat venia el Paco, venia fort i amb ganes, aquesta podia ser una cita bona per ell per a batre'm.

Sortim a fer els primers 4k Run bastant ràpid, em surten a mitja de 4,27" em trobo pesat però aguanto bé, tement les sensacions en bicicleta, el Paco em portava uns metres que retallo a la transició i sortim junts del box a recórrer els 11 k de bicicleta.




Espectacular. Per fer el temps que feia que no tocava la bici em noto finet i avancem una vintena de duatletes a la primera volta, fent relleus amb el Paco, fins que aquest, fent us de la seva destresa ciclista va fer un salt impossible amb la bici que va poder salvar de caure però va deixar la roda tocada de mort, just passar l'arc de meta i de salvar la segona fava va haver de parar amb la roda punxada, deixant allí totes les opcions de marcar un bon temps, i decideix retirar-se.  Això fa que rodi una mica més lent la segona volta i també reservar pels últims 2k corrents, també vam patir algunes ratxes fortes de vent.
Aqui deia adeu al Paco

Just al sortir de la transició una forta rampa al bessó, fruit del no entrenament de transicions, em fa anar poc a poc i aguantant, pel que m'avancen uns quatre o cinc participants, per arribar a meta amb un temps de 1 h 01 min 31 s, empitjorant en només 3 minuts el temps de l'any anterior, que tenint en compte l'estat físic que portava i el vent, no es gens mala marca, quedant en la posició 63 d'un total de 159 que finalitzen, per tant molt content
 
La cursa com es tradició, ben organitzada per part de Naturetime i la secció de Muntanya de l'ACV, de colofó em va tocar una bossa al sorteig de material!! Propera parada: Mitja de Cambrils!!