diumenge, 9 de juny del 2013

26/05/2013 21ª CABRERÈS BTT

Una de les marxes btt de referència del territori català, al poblet de l'Esquirol, a prop de Vic, ens vam animar a fer-la amb el Josep i el Francesc, es tracta d'una prova diferent, en la que no es cronometra el temps, i la sortida es lliure de 07 a 09 hores. Es podien fer dos recorreguts, vam optar per fer el llarg, de 64 km i 1700 de desnivell positiu.



Per evitar la matinada vam decidir fer nit a Vic, i així el dia abans aprofitar per recollir dorsals i donar una volta per allí.

Es preveia dur, jo mai havia fet res amb tant desnivell positiu, i a més a més feia fred i havia plogut tota la setmana.

Després de dormir no gaire bé cap dels tres, ens vam aixecar per esmorzar i aproximadament a les 08.30 iniciàvem el recorregut.

Nomès començar, a 500 metres d'haver deixat l'asfalt, vam trobar una noia que havia caigut estirada al terra a la que vam atendre durant uns vint minuts fins que va aparèixer algu de la organització a fer-sen càrrec. Durant l'estona que vam ser allí almenys vam veure 4 o 5 caigudes causades pel fang així que ja estàvem avisats.

A partir d'aquí, fang, fang i més fang, la pujada més forta era a l'inici i la vam superar prou bé, després s'intercanviaven zones de corriols, senders i pistes, algunes baixades per trialeres força tècniques i alguna un pel perillosa.. vam veure varies caigudes, alguna bastant aparatosa, en la que la primera persona que vam trobar per avisar es trobava almenys a 3 quilometres.. punt negatiu per la organització, tampoc hi havia al dorsal telèfon de l'organització per avisar incidències..

Jo mateix vaig patir els efectes del fang en un parell d'ocasions vaig besar el terra, el Josep també, només el Francesc va sortir inmaculat d'aquesta cursa.

Entre esmorzar, avituallaments, caigudes i alguna cua de bikers, se'ns va tirar el temps a sobre i gairebé ens neutralitzen el final, que sí vam poder fer, i patir la ultima pujada infernal, que va valer la pena per passar per un estany molt bonic, tot i que per arribar-hi vam haver de fer una trialera que invitava a posar el peu a terra.

Un altre punt negatiu de l'organització va ser a l'arribar i comprovar que només els quedaven maillots d'obsequi talla M, no se perquè demanen a la inscripció la talla, evidentment com a molt el puc fer servir de top hawaiano... es suposa que es el premi de ser finisher i decepciona una mica..

En definitiva vam tornar contents per un recorregut exigent i a estones molt bonic, passant pel pantà de Sau i boscos frondosos, però sota el meu criteri una mica desorganitzat en petits detalls.



Problemes tècnics amb l'electrònica van fer que no podés grabar al garmin el recorregut, que vam completar en un temps de 05 h 45 min.


Conclusió: Molt bonic però no sé si tornaré...