Es tractava de fer sempre en orientació, uns 9 km de trekking, uns 22 de btt i 1.5 de kayak de mar.
L'objectiu realista era fer un paper digne, ja que no ens trobem malament de forma, però erem conscients de la nostra inexperiència en orientació, jo amb dos raids aventura a l'esquena i el Josep amb cap, però amb il·lusió de intentar fer podi.
Vam sortir a fer el trekking amb molta calor, la organització es va portar i ens va permetre no utilitzar el casc en aquest tram, vam fer-lo sense masses problemes, fent uns 10 km en 1h 20 min aprox, aqui ja començem a veure equips que es queden enrere però no sabem quina es la nostra posició.
Començem el sector btt i l'iniciem molt bé, trobant a la primera les balisses i encertant de plé en l'elecció de camins i rutes,bona coordinació amb el Josep, no trobem ningú en ruta, i creiem que hem d'anar dels tres primers. El sector es fàcil, recordem que es categoria iniciació, però el vent en contra afegeix dificultat. Quan anem de tornada es quan cometem un greu error d'orientació, per intentar anar més directe agafem un cami paralel a l'autovia A7 direcció a una riera del riu Llastres i veiem que no podem avançar, enmig de massa forestal, matolls i roques, i decidim baixar per la Riera, greu error, ja que no era ciclable, tota de roques, i no en vam poder sortir, anar enrera no era opció perquè perdiem massa temps, així que vam avançar amb la bici al coll, jo amb les sabatilles de btt, quin mal de peus!! , fins que vam trobar una escapatòria i recular pel camí bo, vam estar més de mitja hora entre dues balisses, en que no haviem d'haver estat ni deu minuts.
Després d'aquesta anem a fer el kayak i havia estat anul·lat per l'estat del mar, i el van substituir per un coastering (correr al costat del mar), sense problemes un parell de km per acabar en 4h 33m 11 s, ens comuniquen que arribem tercers i que els dos equips anteriors també han marcat totes les balisses, per tant, tercers de forma definitiva, de disset equips. Es la primera vegada que pujo a un podi i per tant molt content, pero amb el mal sabor de boca de haver comès aquell error, sino l'haguessim fet hauríem guanyat. Vaig comprendre perfectament el sentit de la frase que un dia em va dir el gallu: "Un raid no es guanya, es perd".
Una experiència més, una prova més a les esquenes, i un dia molt agradable amb la companyia i suport incondicional de l'Elena i la Cristina, que amb la Zeni van aguantar tot el dia, i fins l'entrega de premis.
Destacar també la bona organització de naturetime, amb avituallament abundant pels raiders, i el bon tracte de tot l'staff
classificació
